Des de fa ja molts anys que venim realitzant una Cadena de pregària per les vocacions en el mes de novembre, que aquesta setmana entrant iniciem. A Catalunya, el novembre és ja un mes de pregària vocacional ininterrompuda, a cada bisbat i entre els 10 bisbats, perquè l’Esperit Sant susciti i enforteixi les vocacions al ministeri ordenat i a la vida consagrada especialment, però també a l’entrega missionera i a la vida matrimonial i familiar fidel, i a un compromís laïcal enmig de la societat, segons els carismes que Déu reparteix amb abundància. Novembre és temps de pregar pels difunts i per les vocacions.
La Delegació Diocesana de Pastoral Vocacional del nostre Bisbat ens convida, -unida a les altres Delegacions de Catalunya-, a realitzar una “Cadena de Pregària per les vocacions”perquè alcem les mans i els cors orants, enfortits per la comunió dels sants, suplicant una acollida veritable de la crida de Déu. També és temps per a refermar la pròpia resposta ja donada, perquè no es rovelli sinó que s’enforteixi i floreixi sempre de nou. Que belles les paraules del profeta Osees: “Jo la seduiré, la portaré al desert i li parlaré al cor… Allà em correspondrà com quan era jove” (2,16-17). Volem dir sí incondicionalment a Déu, o renovar aquest sí, en cas que ja l’hàgim dit.
Dos textos recents de la Santa Seu ens ajuden: La Ratio fundamentalis per als Seminaris i el Document preparatori del Sínode de 2018. Parlen que les vocacions eclesials són una manifestació de la incommensurable riquesa de Crist (cf. Ef 3,8) i, per tant, han de ser valorades i cultivades amb tota sol·licitud pastoral, perquè puguin florir i madurar. La missió de l’Església consisteix a tenir cura del naixement, del discerniment i de l’acompanyament de les vocacions, en especial de les vocacions al sacerdoci. I convida tothom a pregar l’Amo dels sembrats que hi enviï més segadors (Mt 9,38). Cal sostenir les iniciatives que permeten acollir el do diví de noves vocacions: sobretot la pregària personal i comunitària, així com promoure activitats que suscitin un clima espiritual que predisposi al discerniment i a l’acollida de la vocació. I és que acollir amb alegria i disponibilitat la fe, que és do de la gràcia, exigeix fer-la fecunda a través d’eleccions de vida concretes i coherents. Si la vocació a l’alegria de l’amor és la crida fonamental que Déu posa en el cor de cada jove perquè la seva existència pugui donar fruit, la fe és alhora do que ve de dalt i resposta al fet de sentir-se elegits i estimats. Creure ha de significar posar-se a l’escolta de l’Esperit i en diàleg amb la Paraula, que és camí, veritat i vida, amb tota la pròpia intel·ligència i afectivitat, aprendre a confiar-hi. L’espai d’aquest diàleg és la consciència, que és “el nucli més secret i el sagrari de l’home, en el qual aquest se sent tot sol amb Déu; la seva veu ressona en el recinte més íntim d’aquella” (GS 16). És un espai inviolable en què es manifesta la invitació a acollir una promesa. Discernir la veu de l’Esperit respecte d’altres crides i decidir quina resposta donar és una tasca que correspon a cadascú. Els altres podem acompanyar i confirmar, però mai substituir.
Enguany tornem a repetir la Cadena de pregària, que a Urgell serà els dies 6, 16 i 26 de novembre. Si hi voleu participar, només cal que abans del dia 2 de novembre feu arribar a la secretaria del Bisbat la vostra intenció de pregar, indicant dies i hores en què vetllareu, a través dels e-mails: alfonso@bisbaturgell.org i despatx@bisbaturgell.org o trucant al 973 350 054.
+Joan-Enric Vives, Arquebisbe d’Urgell
