Dins la Pasqua, l’Església ens proposa en aquest diumenge, celebrar una Jornada Mundial de Pregària per les Vocacions, per totes les vocacions. Acollir el Crist Ressuscitat com a Bon Pastor, ens fa adonar que som un poble recreat per la gràcia de la Pasqua i que dintre seu l’Esperit Sant distribueix dons i carismes, vocacions i missions. Pregar per les vocacions serà sempre un deure per al deixeble de Jesús, ja que el Mestre així ens ho va manar, que preguéssim a l’Amo dels sembrats que enviés més treballadors, ja que la collita és abundant però manquen mans generoses. Fem-ho, doncs, amb amor i perseverança, ja que necessitem molt que, sobretot els infants i els joves, però també els adults i els ancians, tots, escoltem i responguem amb generositat les crides del Bon Pastor. Ell vol que la seva vida inundi les nostres vides, i que les transformem, donant-les, en instruments perquè Ell pugui actuar enmig del món. A cada generació, l’Esperit Sant passa pel cor de tots els cristians i en fa apòstols, mestres, sacerdots, consagrats, orants, laics compromesos, famílies, portadors d’esperança i de vida, missioners, educadors… que prolonguin i estenguin la mateixa missió del Fill de Déu en totes les èpoques i en tots els racons del món: “Com el Pare m’ha enviat a mi, també jo, us envio a vosaltres” (Jo 20, 21).
“Jesús viu i et vol viu”, aquest és el lema de la Jornada de Pregària per les vocacions d’enguany. Es fa ressò de la crida vocacional a tots, però especialment als joves, que el Papa Francesc va dirigir amb la seva Exhortació postsinodal “Crist viu” (març 2019). És tan important viure la vida com a vocació! Aquests dies de pandèmia hem pogut redescobrir que moltes professions, sense un sentit vocacional de generositat, fins d’heroïcitat, no se sostenen. No es tracta de treballar per guanyar diners o de passar la vida sense un objectiu pel qual valgui la pena donar-la, “perdre-la”, diu Jesús. Pregar per les vocacions significa demanar que tots, a l’edat que sigui, ens obrim a donar la vida per causes grans i importants, segons el que Déu a través de les circumstàncies de cadascú, ens fa arribar. La seva crida pot ser directa, és clar, però normalment Déu se serveix de persones, esdeveniments, fins fracassos, per sotraguejar la persona i fer-la créixer, amb un desig de servei i d’amor. Això és el que demanem per a la nostra societat, perquè un cop acabada la pandèmia, no retornem a una vida lànguida, egoista, acaparadora o globalitzada d’indiferència, sinó que en sortim enfortits en l’anhel de solidaritat i de servei, i així ho esperem, de recerca de la veritat i amb set d’infinit. Hem de desescalar l’egoisme. Que des de l’amor concret i entregat de cada dia alcem la mirada i el cor cap a Déu, amb el compromís ferm de fer més cas del que Ell vol i espera de cadascun de nosaltres.
En aquest mes de maig que comencem confiem-nos com sempre a la nostra Mare, la Verge Maria, perquè ens guiï pel camí de la resposta sempre més gran d’amor a Déu i als germans perquè, com Ella va fer, també nosaltres posem tota la nostra disponibilitat a acomplir la voluntat de Déu en les nostres vides. La Mare de Déu que va acompanyar i sostenir els Apòstols als inicis de l’Església, també ens acompanya i sosté en aquests moments, per viure amb fe dins la pandèmia, i per sortir-ne enfortits en l’amor a Déu i la solidaritat envers els qui pateixen. Bon Mes de Maria!
Mons. Joan-Enric Vives, Arquebisbe-Bisbe d’Urgell
