Amb motiu de la solemnitat de Pentecosta, l’Església celebra el Dia de l´Acció Catòlica i de l’Apostolat Seglar, destacant el paper fonamental que té el batejat en la coresponsabilitat eclesial i en la missió evangelitzadora, juntament amb els pastors i la Vida Consagrada.
Aquest any, en continuïtat amb la celebració de l’any passat, el lema de la Jornada ens convida a continuar construint junts el gran repte i desafiament pastoral de la sinodalitat, que ens proposa el papa Francesc amb aquest procés sinodal que duu a terme l’Església universal i les nostres esglésies particulars, congregacions, associacions i moviments laïcals.
El procés sinodal està sent per a la nostra Església que peregrina a Espanya un temps de gràcia, un kairos, una oportunitat per créixer a comunió, participació i missió. Tot i que hem arribat al final d´aquesta primera etapa sinodal, no podem oblidar que la sinodalitat expressa la naturalesa de l’Església, és la seva dimensió constitutiva. No ens referim a alguna cosa accidental, secundària, sinó a l’ADN de l’Església, perquè té el fonament en el misteri de comunió, a la Trinitat. De manera que «el que el Senyor ens demana, a cert sentit, ja està tot contingut a la paraula sínode». Per això, és clau que concebem la sinodalitat com un camí que estem realitzant, com un procés, que ha de tenir continuïtat perquè no és només una reflexió teòrica sinó el modus vivendi et operandi de l’Església.
Continuem construint junts. Continuem creient que els somnis es construeixen junts, des de la fraternitat, la comunió eclesial. La sinodalitat consisteix a anar creant un “nosaltres” eclesial compartit, és dir que tots sentim com a pròpia la biografia de l’Església.
