A la parròquia de l’Assumpció de Maria d’Albesa hem tornat a viure una Setmana Santa, pràcticament, com les d’abans de la pandèmia. L’ús de les mascaretes i la manca de petó a l’adoració de la Santa Creu encara queden com a testimonis visuals de la situació recentment viscuda.
Aquesta Setmana Santa ha tornat a viures en un context de retrobament familiar i parroquial molt habitual al nostre Bisbat, ja que els que viuen fora del seu lloc de naixement, aprofitem aquests dies per passar-los a la seva població d’origen, celebrant aquestes festes en la parròquia on van ser batejats i on van iniciar la seva vida cristiana. Cal destacar que aquest any hi ha hagut una gran participació de tots els membres de la Parròquia en la realització de les diferents celebracions litúrgiques.
El Diumenge de Rams les palmes, els palmons, les branques d’olivera i alguna de llorer van aclamar l’arribada de Jesús a Jerusalem. Va ser un dia molt concorregut a la Parròquia on els més petits de les famílies adquireixen un paper més principal ja que són els que porten les palmes i els palmons més grans i més guarnits. En la litúrgia de la paraula vam llegir la passió per tenir-la més present en la preparació d’aquests dies sants.
El Dilluns Sant a la Catedral de Santa María d’Urgell hi va haver, com ja es tradicional, la trobada de preveres i diaques del nostre Bisbat, i a la Missa Crismal es van beneir els sants olis, que es fan presents a totes les parròquies per la unció dels malalts i dels catecúmens, i que durant alguns anys, no sabem si també aquest, provenen d’olives recollides al nostre terme.
El sagrament de la reconciliació, sempre necessari en la nostra vida cristiana, es fa més present aquests dies per tal de viure en plenitud el tridu pasqual.
El Dijous Sant vam celebrar la institució de l’eucaristia, el Sant Sopar, on Jesús se’ns dona a si mateix com a gran mostra del seu amor infinit per a la humanitat. És el dia de la fraternitat, amb el lavatori dels peus ens recorda que qui vol ser senyor, alhora ha de ser servent. Tot ministeri, tant religiós com civil, té el seu sentit amb el servei als germans i a la comunitat. Aquell dia ens va presidir Mn. Jerrick, diaca que aviat serà prevere del nostre Bisbat.
El Divendres Sant és un dia molt intents, vam començar a les vuit del matí amb el res del Rosari. Després vam continuar amb el Viacrucis pels carrers del poble amb el Sant Crist Crucificat i la Mare de Déu dels Dolors, l’acompanyament de Jesús en aquest moment tant dolorosos ens recorden les nostres creus, que fem més suportables amb el consol dels germans, ja sigui acompanyant-nos ja sigui ajudant-nos a portar la creu, com van fer els portadors del Sant Crist i les portadores de la Mare de Déu dels Dolors.
La tarda del divendres vam celebrar la passió i mort de Jesús, on se’ns mostra l’essència i la fragilitat de la vida humana. L’amor infinit de Déu per a la humanitat, el sentim en les lectures d’aquell dia. En aquella celebració es fa molt present el mal en el nostre món, i que sempre, d’una manera o d’altra s’ha repetit al llarg de la nostra història, ja sigui de manera aliena a la voluntat humana, com són les malalties o la pandèmia, ja sigui per l’egoisme i l’enveja, que des de Caim i Judes forma part de la història de la humanitat, i que ara vivim molt de prop a Europa amb la Guerra d’Ucraïna. Aquell dia ens va presidir Mn. Antoni, diaca permanent del nostre Bisbat i veí de Balaguer.
Per la nit, alguns parroquians tenen costum d’anar a la Processó de Lleida. Va ser també molt emotiu el Viacrucis des del Coliseu romà, retransmès per ràdio i televisió, on el Sant Pare ens va convidar a una profunda reflexió sobre la família i les seves creus, que alhora esdevenen virtuts, i que donen llum al nostre món.
El Dissabte de Glòria vam tenir una celebració molt solemne. Celebrem la vida eterna. Crist ha ressuscitat, al·leluia, ha vençut la mort i el mal del món. Vam començar amb el foc, vam seguir amb el pregó pasqual, magníficament cantant per Mn. Jerrick, amb acompanyament de guitarra i les lectures que ens recorden l’essència de la nostra fe. Vam renovar les nostres promeses baptismals. Mn. Alfons, el nostre rector, a l’homilia, a les pregàries i a la litúrgia eucarística va tenir molt present a tot el poble d’Albesa i als nostres germans difunts que altres anys havien celebrat la Pasqua amb nosaltres, remuntant-nos a una tradició de gairebé dos mil anys.
L’eucaristia del Diumenge de Pasqua va ser un cant de festa. Mn. Alfons ens va convidar a ser testimonis de la nostra alegria i la nostra fe als nostres llocs de residència i en el si de les nostres famílies, per poder transmetre aquesta joia a tothom, i molt especialment als germans nostres més propers que no acostumem a participar de l’eucaristia, però sí que han conegut a Jesús, l’han estimat i, el més important, s’han sentit estimats per ell.
Aquesta festa pasqual continua en tota la vida eclesial. El mateix Diumenge de Pasqua, per la tarda, vam tenir les exèquies d’un germà nostre mort en accident el Divendres Sant. El dia de Sant Jordi, un bateig. I el primer diumenge de maig, dia de la mare i mes de Maria, tindrem les primeres comunions, com ja sol ser costum al nostre poble.
Agrair a tota la comunitat els dies que hem compartit, participant en l’eucaristia, acompanyant-nos mútuament, llegint les lectures, portant els passos en el Calvari, cuidant l’altar i l’Església, i també als mossens per a que poguessin sopar entre eucaristies el Dissabte de Glòria.
I com no, un agraïment especial a la Coral d’Albesa, que de manera molt fidel acompanya i solemnitza totes les celebracions de la nostra comunitat.
Bona Pasqua a tothom!
Text escrit per: J. Codina
Fotos: Fidels diversos Parròquia Albesa
